Destí

Unknown

No m’ho esperava, o potser, no volia pensar-hi… però alguna cosa anava a passar… i si, va succeir… aleshores el meu món va ser una muntanya russa, un contrast d’emocions i sentiments que no vaig saber com encaminar… però si una cosa he après, és a reaccionar ràpid i pendre decisions, ser resolutiva. Així ha estat i afrontant la realitat i el meu moment he lluitat sola per pendre la decisió més acertada per cada situació. M’ha anat bé també, tenir a qui expressar-me, amb qui poder confiar i parlar per ser escoltada i, que sense prejudicis m’hagin jutjat. Encara que escoltar veritats fagi molt mal, i a base de bufetades, aixeques el cap més ràpid, et fas més forta i aprens a plorar de més endins, per netejar…

Com sempre dic, tot continua, tot canvia, tot avança, i tot es cura. Només queda el record,  les emocions, els sentiments… i nosaltres.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.