Bellesa assassina

Avanço per un món desconegut però que és extranyament familiar, perque ara tu em resultes tant extrany i tant vulgar.

No cal que em diguis res, encara tinc la facultat, d’interpretar el teu silenci fred, que em diu que la màgia que ens envolta ha marxat.

I ara camino tota sola pel carrer, de ben segur, canviaré la vida. Bellesa assassina que mai oblidaràs.

Perque no calles i admetem, res ha sortit com vam pensar. Jo no esperava estimar-te tant i tu no imaginaves que em faries tant de mal.

Si m’odies, si ara m’obligues, jo ja no hi seré…

images-3

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.