Tu… o jo

No ésser d’enlloc, ni trobar el teu espai.  Despertar-te desitjant que el somni immediat no sigui finit, escoltar veus que t’envolcallen, tenir amors per tot arreu que t’entenguin, et comprenguin i donar la justa mesura d’amor que necessiten, fugir del silenci que ressona i el soroll que pertorba, buscar-te perque em recolzis i em protegeixis.

Tot el dia intentes refer una vida, trepitjant cada camí que s’obre al davant, aferran-te a qualsevol opció de somriure, a obligar-te a tenir felicitat si potser has de ser un temps infeliç. Refer per tornar a desfer un camí perque els teus pensaments no van més enllà del que reflexiones, no ets capaç d’obrir la ment per por, pel que passarà o per l’educació que has tingut però saps que hi ha altres opcions, i que estàs aquí per repartir el que sents, donar tot el que portes a dins i fer créixer a les persones que s’apropen i valen la pena.

Unknown

Cada nit et mires les mans i segueixen buides i ara agotades, saps que la rutina et destrueix lentament i et va posseint poc a poc, no esperis un dia més, perque t’enganyes un dia més. Has intentat sortir-te’n, buscar un futur i potser ho has aconseguit. Tanca els ulls i fes companyia a l’ ultima llàgrima que avui, un dia més, t’acarona la galta amb un bona nit ple de somnis, que mai arribaran..



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.