Fortalesa

Unknown-2

 

 

Quant les llàgrimes m’humitejen els ulls prefereixo treure-les pels poros de la pell. Suar fins a quedar extenuada, fins que ja no tingui forces per sentir, ni apamar, ni viure el que em queda per descobrir. Tinc moments de solitud voluntaria molt extrems i els necessito i m’adono que cada vegada m’hi refugio més.

No sé si és la manera, però quant no pots, és la única solució. Em refugio dins meu i estic  com en una fortalesa, forta i freda per fora però molt dèbil per dins. Allà on s’hi guarden els tresors, on hi descansen els records i on hi salten els sentiments, és el punt més fràgil, on els dards hi entren per escletxes que creia tancades….

Unknown-1



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.