pesa…

Unknown-1

He perdut el cap per un cami on els teus llavis eren de vidre congelat, on deies paraules efímeres i jo només volia saber què pensaves, he perdut la bruixula per tu… el nord que ara no sé ni on està, només volia saber què pensaves i ara m’anyoro calculant el temps, veient que un moment no és una estona, que  l’aire que respiro em crema i davant meu tinc un paisatge amb una porta i masses claus.

Em pesen els secrets  perque el meu cor està sempre en obres, i em pregunto perque el meu pols camina ràpid quant estas a prop meu… no vull inundar somriures ni saber d’on bufa el temps, no vull repetir, no entris sense permis, no em fagis mal…. Qui sap com em costa deixar-te, però s’ha agotat l’esperança, perque amb el que ens queda de nosaltres ja no arribo… Voldria haver-ho fet millor, pero no era suficient,… ara ja no ens enganyem, he fet tot el que he pogut…estimar-te, potser sense voler-ho…

S’ha fet tard, la nit és plena i tot camina lentament, ara és temps d’oblidar perquè hem jugat amb el destí sense mirar-lo,encara que tot segueix igual… Ara veig com brilla aquesta nit, fa temps que no em sentia així, i sé que vull tirar-me de cap a un mar perdut, ja arribaré, no m’esperis, no em pensis, tot arriba, tot canvia,…

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: pesa…

  1. S. N. diu:

    Com se sap ben bé on és el final d’alguna cosa?

Els comentaris estan tancats.